Ahir 30 d’abril va fer 8 anys que va neixer el meu primer besnet, el Guiu, fill de l’Adrià i la Sandra. Ens parlem però no ens veiem. Hem quedat de trobar-nos la propera setmana ni que sigui al jardí. Maleïda pandèmia que ens allunya de parents i amics. Ja n’hi ha prou de setjament, de manera especial per a nosaltres, els més grans. No és suficient parlar per telèfon, necessitem abraçar els que estimem i ens estimen.
blog de Montserrat Ponsa
Inicio con la Marcha Mundial por la Paz y la no violencia
FUNDACION CULTURA DE PAZ
Comentaris recents
La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… montserratponsa en María Guerra. Vocación de… La Zebra en María Guerra. Vocación de… Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… Montserrat Ponsa en La traición de la izquierda. A… EDH-Brasil en Cuanta verdad en pocas palabra… montserratponsa en Escola a l’aire lli… Maria Antonia Arnau… en Escola a l’aire lli… VERANOS SIN LUCIÉRNA… en Veranos sin luciérnagas Maria Antonia Arnau… en I els presos i exiliats q…
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.