Quan no queda res més que l’amor…

Doncs sí, arriba un moment de la vida que cal fer revisió del què tens, què et queda, com ho has fet, si ha valgut la pena. En poques paraules, endevinar com l’has viscuda, si ha tingut sentit… Costa, però és un exercici que cal que ens imposem, més en aquests moment que vivim, quan la pandèmia ens segueix turmentat i els més grans estem condemnats a romandre aïllats de moltes de les coses que havien siguts usuals en el nostre dia a dia i ara ens manquen.

Costa revisar tants anys, quan a molts la memòria fa de les seves, no és fàcil. És un exercici a dur a la pràctica, puc assegurar que les sorpreses son grans. Et venen a la memòria records de temps passats, alguns d’extres, altres potser per oblidar. Avui riculs, quan la vida i els comportaments no tenen res a veure els nostres, anys ha…

Sí però perdura l’AMOR en majúscula. No amor com l’entenen la majoria dels nostres joves. Parlo d’amor i generositat. Equival a uns comportaments diferents, avui dirien ridículs. Son els meus.

Cada tarda vaig a caminar si no plou. Avui feia vent… Res supera la bellesa de les flors salvatges

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: