A ritme trepidant molts dels que dirigeixen el món i manen les nostres vides, volen acabar amb els menys afavorits. Escasegen els recursos i la feina si no tens una gran preparació acadèmica -que una immensa majoria no tenim-. On anirem a raure? Els més grans potser no ho veurem però, el futur es veu tèrbol, sense massa esperança, consti que mai m’ha faltat.
A grans mals grans remeis, si els que manen el món i també els nostres entorns: pobles i ciutats prenen mesures urgents i ofereixen solucions, no més impostos i exigències si no volen que la Història, en majúscula, els recordi com a aquells que podien fer canvis des dels seus àmbits i, per por de perdre aquelles prevendes la «mamella» a la que estaven enganxats i, no volien perdre, van callar, no van actuar a favor dels humils, els ciutadans .
CONFIO en el seu bon fer, escoltaran la seva conciència i seran generosos amb nosaltres, el poble ras. Passaran a la Història de la Humanitat com a servidors dels senzills.
blog de Montserrat Ponsa 