On som? Què ens arriba?

Costa esbrinar molts perquè…De sobte, s’ha acabat la pandèmia o, com pensem alguns, més aviat ens haurem de sotmetre als seus capricis i conviure amb la Covid-19? Penso que va per aqui: la vida es recupera, hem d’arendre a viure de nou, d’intuir com fer-ho. La pandèmia que ens ha fet conèixer les virtuts de la mascareta, que ens ha estalviat molts microbis habitauls d’hivern i que ha tingut paper capdal a les nostres vides. Val a dir, però, que encara avui, gairebé passats 15 mesos d’aïllament, tot ens sembla igual de preocupant. Al menys a mi.

Segons diuen els entesos -entre cometes- podem començar a fer vida normal, sortir al carrer, anar a comprar, al cine, a visitar amics, a dinar o sopar al restaurant. Confiem i ho fem? Personalment em costarà. Ens hem avesat a fer d’ermitans, d’anar a caminar sols, a comprar l’imprecindible i potser al dentista o al metge per controls ben amparats amb la mascareta i amb una higiene continuada de mans. Dos factors que hem de continuar mantenint fem el que fem, passis el que passi.

M’urgeix trobar.me amb els amics de vida i germans i parents, amb els que ens hem limitat a xerrar per telèfon. No cal dir no té res a veure. Ens falta sentir el seu alè, abraçar-nos ben fort, rememorar les seves olors. Tots tenim la nostra peculiar, al menys així m’ho sembla. Hem perdut parents i amics als quals no hem pogut acompanyar. Dol l’anima. Hem de recuperar, doncs, la vida que mesos ha s’ens ha esmunyit. Si dic la veritat, pensava que no la recuperaríem encara. Massa persones no fan el què toca i ens han castigat a tots sense exclusió.

No cal dir que festajarem amb alegria: aniversaris i sants que no hem pogut compartir dels i amb els més propers. Nosaltres, els més grans, necessitem recuperar la joia dels fills, dels nets, i dels besnets, a més a més dels amics de vida, alguns dels quals ens han deixat. Bufff. No els enumeraré, però, són molts. A tots, el meu record i estima. Recuperem i celebrem la vida que semblava que s’escapolia i volia fer malvestats, de manera especial amb els més grans. Sembla que estem davant de la simfonia final i quedarem lliures i sense càrrecs com diu la justícia! Tant de bo!

I avui a la Cuina de resitència: col i patata a l’estil de la meva iaia Margarida. Era una menja molt sovintejada, patates i cols collides de l’hort en el moment oportú; cansalada i botifarra de la matança del porc que guardaven en lloc fresc, no al frigorífic, no en tenien. Sí que hi era un celler amb una sentor especial que recordo, ple de tiraranys! Segur que no sabeu què són… M’ho contesteu?

Ingredients Dues patates per persona, una col, una ceba, dos grans d’all, cansalada viada (un parell de tires) una butifarra crua per cap, oli i sal, dos grans d’all.

Bullirem la col, les patates i la ceba fins que estiguin al punt amb amb un raig d’oli i sal. Les escorrerem bé i les aixafarem amb una forquilla. Sofregirem amb oli un parell d’alls lamints i quan comencin a enrossir, sempre a foc baix, afegir.hi la cansalada i la butifarra tallades a daus perquè es confitin al menys uns trenta minuts, moment que hi barrejarem la col i patata. Bon profit!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: