Vivim el dia a dia…

Així fèiem abans, quan no ens afeixugaven tantes necessitats, quan desitjàvem únicament, viure prop dels nostres amb allò que l’època de guerra i postguerra ens oferia: l’indispensable per a viure sense floritures, tant pel que fa a habitacle -els que en tenien o de lloguer- com a menges, roba. Pocs extres, pocs cotxes, pocs requisits eren reservats a casa dels pobres -ho érem gairebé tots- únicament per dies senyalats. Si abans naixien vivien, morien sense haver-se mogut del seu poble, sense saber on era Austràlia o Japó, potser ni tan sols Madrid o Galicia, no ens planyem avui de mancances, d’allò que havíem tingut en excés i avui ens falta. Confiem que recuperarem la vida però tinc la certesa que serà amb mesures especials.

Els que vinguin després de nosaltres, en un futur que ja truca a la porta, ho tindran pitjor:  hauran de fer mans i mànigues pel menjar serà escàs per a tothom. A no ser que la pandèmia faci ara-avui una neteja dels que sobrem per l’edat, aleshores potser tothom podrà satisfer necessitats vitals. No parlo d’esperit perquè massa no l´hi ha dedicat mai un temps… D’altra manera aniríem.

Massa mans que, enlloc d’estar al servei dels humils, malbaraten amb prescindibles per demostrar. només, que tenen més possibilitats que la majoria. Clama al cel!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: