Ahir diumenge 16 de maig 2021 dia especial per a mi: primera sortida pública rera llarg confinament per anar a visionar, amb la meva amiga Mercé, aquesta meravellosa obra que Els Amics de l’Òpera de Sabadell van brodar amb excel-lència al Teatre Auditori de Granollers. Tot i ser de llarga duració, ningú es bellugava.
Vull destacar l’Orquestra Simfònica del Vallès i el seu director, el Cor Amics de l’Opera de Sabadell, la direcció escènica de gran bellesa per la seva simplicitat, la musical, el vestuari, la il-luminació. Tot ens feia immiscuir amb allò que passava davant nostre, ben escenificat pels interprets que sabien quin era el seu afany: arribar als que seiem i romaníem amatents a tot el que ens feien viure: històries d’amor i enveges narrades de forma musical. Sense saber-ho, ho vivíem com si fos la nostra vida.
Felicitats a tots, els que veiem i sentíem i també als que rera bastidors, implicats, procuraven que tothom fes els seu paper i ens toquès l’ànima als que els escoltàvem.
Gràcies a tots començant per Giuseppe Verdi per haver concebut una obra amb tanta força, tanta bellesa, que penetra per tots els sentits i, entre bambolines, va fer possible que grans professionals ens alegressin la vida d’unes hores de diumenge, la majoria dels quals passen sense to ni so.
blog de Montserrat Ponsa 