Prou submissió! Adéu, Covid-19!

Cal ser previnguts però no sotmesos a la pandèmia. Jo ho he estat més d’un any i, malgrat no soc adepte a les vacunes, en aquesta ocasió quan des del CAP de l’Ametlla del Vallès m’ho van proposar, vaig anar a vacunar-me. Soc molt prudent, faig vida aïllada però, ara, passades tres setmanes de la vacunació començo a recuperar la vida perduda a partir del mes de març de 2020. Qui ens ho havia de dir. No ens ho hauríem cregut!

Hem perdut mots amics que no hem pogut acompanyar, i no unicament per la Covid-19 sinó per altres patologies. Dol l’ànima pensar en el mai més respecte els sers estimats, aquells amb qui hem compartit el nostre deambular per aquest món estrafolari que ens ha tocat viure, que entre tots hem construït o permés -amb el nostre silenci- deixar que uns pocs el maneguessin en detriment de molts, imbuïts pel no ser menys que els altres… I el neguit, l’altra paraula que em molesta de què pensaran de mi si no compro-viatjo-gasto-vesteixo-si tinc un cotxe vell…. Mai no m`ha amoïnat. He procurat aprofitar les meves energíes i aptituts per ajudar aquells que ho necessitaven, m’ho demanessin o no.

Ser gran suposa més fragilitat, i les pandèmies es diria que sorgeixen per fer-nos desaparèixe. Els vells sobrem…. Imagino que es farà algun estudi dels morts i les seves edats per tal que puguin saber-ho en el futur. Pandèmies anteriors així ho demostren. Sort que tots tenim alguna dèria que ens ha ajudat a suportar tantes hores d’aïllament, de manera especial els que no vivim a ciutat on els carrers i places són sempre buits. Les necessitats son diferents quan ets jove i tens molts fills que quan tothom té la seva vida organitzada, potser lluny teu.

Els dies son molt llargs i cal omplir-los d’interessos que t’acompanyin. Ah!, també és pertinent enraonar amb tu mateix respecte el teu fer i pensar, criticar-te, saber en què falles, què et falta o que t’hi sobra. Els capellans, abans, en deien fer exàment de consciència… No arribo tan enllà.

Us heu adonat que el clima també ha embogit? Mai saps com vestir-te. He après a fer-ho per capes, coses de treure o afegir lligades a la cintura quan no les necessites. De sobte surt un sol espatarrant i, en pocs minuts, enfosqueix i cauen gotes que es poden convertir en un xàfec. Hem de saber comprar peces de roba que puguem carretejar amunt i avall sense enrenou. Com que sempre he d’utilitzar cotxe per moure’m, s’hi pot trobar de tot, més o menys groixut per apaivagar el fred o deixar respirar coll i braços si cal si el temps ho demana.

I avui a la Cuina de Resistència, lluç fregit amb pebrot vert i carxofes escalivats.

Vista previa de imagen

Treurem l’éspina del lluç, el trossejarem, l’amanirem amb sal, pebre i suc de llimona. El pàssarem per farina, el fregirem i reservarem en una plata. L’acompnayarem amb carxofes que -un cop netes de pells sobreres- ho netejarem amb aigua a pressió, solen estar plenes de terra les que son naturals. Les amanirem igual que el lluç amb sal, pebre, llimona, i les escalibarem al forn juntament amb pebrots verts untats amb oli uns 30/40 minuts. Un cop escalibats els netejarem de pell i llavors i els servirem d’acompanyament al lluç.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: