Dia pesat, sense pena ni glòria. De tant en tant hem de revisar papers i estripar els que no cal guardar. Costa prendre aquesta decisió, sempre imagines que et penediràs no haver guardat…. N’estic aprenent, em falta espai i, de tant en tant és obligat fer neteja. Avui m’ha tocat.
He parlat amb parents i amics, cosa que durant aquesta llarga pandèmia hem sovintejat. No és el mateix que abraçar-los però al menys sentim les nostres veus taquem els ulls i ens sentim propers. Us estimo ni que sigui des de la distància. Penso que estem a les portes de la vida normal quotidiana. Tant de bo….
Em repeteixo ni que sigui per a mi MAI Més!
blog de Montserrat Ponsa 