Els indults i la concòrdia.

“Un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d’acceptar”. L’explicació que ha donat el president del CGPJ, Carlos Lesmes, sí que és difícil d’acceptar.

Qui la mesura, la concòrdia? El govern que va enviar policies a pegar? Els jutges que volien condemnar per rebel·lió? Els agents alliçonats que repetien de memòria la cançó de les “cares d’odi”?

No s’hi posin cap pedra al fetge: aquest embolic dels indults és la continuació de l’error de voler trobar la solució d’un problema polític en el Codi Penal. I per això no ens entenem amb les paraules.

Perquè van haver de buscar un delicte que encaixés a cops de martell en una manifestació com la del 20-S i empescar-se el de sedició, que no se sosté tècnicament. I per això han acabat parlant de penediment dels processats com si fossin malfactors i de reinserció com si a la societat no hi hagués més de dos milions de persones que van participar activament en els actes jutjats.

I per això s’agafen al “Ho tornarem a fer”, però no van tenir cap problema per sumar-se al “¡A por ellos!”, que era un eslògan de gran concòrdia.

Antoni Bassas és periodista

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: