Tornem-hi

Cal que ens posem les piles, que intentem recuperar la vida des de tots els àmbits, suara negats. Etapa nefasta la que estem deixant enrera que s’ha endut molts amics-parents-coneguts als quals no hem pogut acomiadar. No tinc cap mena de dubte: els portem al pensament i els guardarem al cor a perpetuitat. El telèfon, el nostre gran al-liat, no ens ha fet figa, com sol passar quan més el necessites. Ara urgeix un cert consol en l’aflicció, en l’esperança, en el retrobament. Hem de re/descobrir les nostres cares, les nostres fesomies rera més de 14 mesos de mutisme, d’aïllament.

Els petits han crescut, els grans ens hem arronsat. Però per damunt de tot intentem recuperar la paraula, la vida i l’esperança. Guardem els descobriments que suara hem fet, cadascú pel seu compte en solitud per dir ben fort Mai més tant DE dolor… Aprofitem-los, son un regal de vida, de confianança en un futur amb dignitat rera tanta tragèdia.

A poc a poc sense cap mena de voràgine, recuperem la feina, la família i els amics. I de manera especial compartim les grans experiències viscudes, les bones i les que no ho son tant però que ens ajudaran a gaudir de la vida que recomença ja per a petits i grans. Expliquem-los que el què ha passat no està en el nostre quefer diari, que ha estat una malestrugança que ens ha de fer meditar, descobrir com hem d’abordar la vida, el futur, propers els uns dels altres.

Que sols no podem endegar el cami que ens espera, allunyats ja dels viaranys i malsons. Preocupem-nos que a ningú li falti l’indispensable per a viure amb dignitat prop dels que estima. Ajudem-nos a emprendre el camí idoni per ser gent de pau, de comprensió de l’altre, d’aquells que potser no son com jo però ho volen i ho poden ser. Les lliçons viscudes aquests 14 mesos han de servir per convertir-nos en col-laboradors -servidors tots de tots, com diuen els fancesos les uns les autres…Per què? Simplement perquè tots pretenem el mateix, viure amb dignitat, amor i pau, compartint la vida, les esperances: món que hem de dibuixar diferent sense oblidar que ens pertany a tots.

Vull tenir un record especial per a tots els que el 31 de maig de 1938 a les 9’15h del mati van ser víctimes d’aquell holocaust quan cinc avions Savoia-Marchetti van deixar caure en un minut sobre Granollers: 60 bombes, amb 750 Kg d’explosius i metralla que van provocar la mort de 224 persones de forma instantània i ferides greus a unes 200. Va costar molt de recuperar la vida, de recuperar la confiança. També exigien, com ho fem ara “mai més” però sovint no volem fer cas del que ens diu el cor i continuem ajudant que la vida no sigui benigne per a tothom. Sabrem fer-ho ara, rera aquesta pandèmia que ens ha mostrat novament la nostre petitesa davant la vida?

I avui a la Cuina de resistència; peres confitades amb comí

Vista previa de imagen

INGREDIENTS Una pera d’hivern per persona tallada en quatre partss sense el cor, una cullerada de sucre per pera, comi en gra, vi blanc o vermut suficient per cobrir les peres.

Farem un caramel amb el vi o vermut i el sucre sense deixar que qualli. Hi afegirem les peres que han de quedar cobertes amb el suc i les espolsarem amb el comi, fent arribi a tots els trossos. Foc suau 40 minuts removent la caçola de tant en tant,

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: