Sense pena ni glòria…

Frase que repetien abans les iaies quan una cosa no tenia sentit… Avui, es fartarien de dir-ho ja que la vida de molts, massa, no te cap mena de sentit.

El món en sí que equival a dir la vida, la manera de fer han canviat de manera gegantina. Abans les rutines mataven d’avorriment: maneres d’actuar migrades, de vestir, de menjar, de moure’s, de pensar, de viure la vida jo diria que, en alguns casos, sense pena ni glòria perquè una gran majoria no tenia accés a la cultura, potser a llegir -potser no en sabia- però també per què no estava al seu abast…

Considero que la voràgine actual també mata, de manera especial les ànimes. Tot es fa per mimetisme, perquè els altres així ho fan. Resultat? No donen l’abast, en la seva pretensió de voler ser a tot arreu…

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: