Arcadi Oliveres ja és fill predilecte de Sant Cugat

El ple municipal ha aprovat la distinció a títol pòstum per a l’activista, que va morir fa poc més d’un mes

Moment de la votació pel nomenament d'Arcadi Oliveres com a fill predilecte de Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

Sant Cugat distingeix de nou l’activista i economista Arcadi Oliveres, que ja és fill predilecte de la ciutat. El ple municipal li ha atorgat aquest dilluns, en una sessió extraordinària, aquesta distinció a títol pòstum en reconeixement de la seva trajectòria, però també del seu llegat i compromís cívic.

Oliveres va morir el 6 d’abril als 75 anys a causa d’un càncer terminal. El nomenament de fill predilecte per a Arcadi Oliveres s’ha aprovat amb els vots favorables dels grups d’ERC-MES, PSC i CUP-PC i Junts per Sant Cugat, i l’abstenció de Ciutadans.

L’acte ha comptat amb la presència de la vídua d’Oliveres, Janine Künzi, familiars i amics. Amb aquest reconeixement, Sant Cugat s’acomiada d’un dels santcugatencs més internacionals, que va dedicar gran part de la seva vida a lluitar pels drets socials i a divulgar la cultura pacifista. Una distinció que se suma a la resta d’homenatges a Oliveres que s’han organitzat a la ciutat.

Una declaració de la junta de portaveus, aprovada al ple de febrer i que ha donat peu a aquesta sessió plenària, reconeix la figura d’Oliveres “per la seva trajectòria a favor de la pau i del desarmament, les nombroses iniciatives en favor dels drets humans i la justícia social”. L’alcaldessa, Mireia Ingla, va traslladar tot plegat al mateix Oliveres, qui, en una mostra d’humilitat, va dir-li que no era “mereixedor” d’aquest reconeixement. En el ple extraordinari d’aquest dilluns, Ingla recorda aquell moment com a “important” perquè Oliveres “va marxar sabent que la seva ciutat l’honoraria” amb la distinció de fill predilecte.

La vídua d’Arcadi Oliveres, Janine Künzi, ha recollit el títol i ha dedicat unes paraules al ple. Ha recordat els inicis de la seva vida a Sant Cugat amb l’activista santcugatenc i ha agraït el reconeixement que se li ha atorgat. Künzi ha afegit que la ciutat “encaixa plenament” amb la manera com era Oliveres.

El ple extraordinari ha posat punt final amb les paraules i el poema dels seus companys de la Unipau i amics, Neus Sotomayor i Àlvar Roda. La sala, amb aforament limitat, s’ha posat dempeus per dedicar un sentit aplaudiment a Arcadi Oliveres.

Una vida dedicada a la defensa de la pau
Nascut el 1945 a Barcelona, Oliveres va significar-se com a lluitador antifranquista durant la seva etapa d’estudiant, quan va ser membre del clandestí Sindicat Democràtic d’Estudiants i va participar a la Caputxinada de 1966. Dos anys després va ser processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, però finalment va ser absolt.

A la dècada dels 70 va implicar-se en moviments a favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya, especialment a través de l’Assemblea de Catalunya. En aquesta època va participar també en el moviment veïnal, com a fundador de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, i va militar a Cristians pel Socialisme. Des del 1974 va integrar-se a l’organització internacional catòlica Pax Christi, que va copresidir, amb Frederic Roda i Àngel Colom, fins al 1990. Als 80 va vincular-se a Justícia i Pau, entitat cristiana dedicada a la promoció dels drets humans i la pau, que va presidir.

Es va vincular activament el 2011 amb el moviment 15-M i el 2013 funda juntament amb Teresa Forcades Procés Constituent.

A Sant Cugat, la trajectòria a favor de la pau d’Oliveres s’ha visualitzat a través de la Universitat Internacional de la Pau, fundada l’any 1984 per Frederic Roda i Adolfo Pérez Esquivel. Oliveres ha estat un dels motors d’aquesta iniciativa que ha presidit fins ara.

Tertulià i col·laborador habitual de Cugat Mèdia i d’altres mitjans de comunicació del país, Arcadi Oliveres ha estat professor d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre d’una desena d’entitats i autor de diversos llibres que han divulgat les seves reflexions sobre el deute extern, les desigualtats nord-sud, el militarisme i la teoria del decreixement.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: