Costa viure, la realitat és dura

Vivim en una societat que no sento meva. La realitat depassa qualsevol previssió. Sovint em demano; és que no soc d’aquest món o és que tothom ha embogit? Compra! Gasta! Què pensaran de mi si no vaig al dia? Imagino que no soc l’única que ho veu així. M’amoïna que els nostres joves tinguin una visió de la vida tan diferent de la nostra, d’aqui la urgència a fer-los reflexionar i ajudar-los a aclarir molts conceptes, moltes raons. Hem de procurar que descobreixin, per sí sols, que no els arribarà res si no ho treballen; així ho vam fer nosaltres, a poc a poc, descobrint què calia i, de manera especial; per on no havíem de passar.

La vida és molt canviant i ara cal actuar amb més prudència fins que no recuperem la normalitat i la pandèmia ens deixi llibertat d’acció. Penso que és urgent que tothom reflexioni respecte el futur que ens espera. L’esdevenidor que entre tots hem de redibuixar no serà el d’abans i, personalment, tinc clar, que no serà aviat, va per llarg.

Massa han tirat de beta -com deien els nostres avis- i aixó s’ha acabat. Corre presa reorganitzar el futur, dibuixar, decidir què necessitem per a viure amb dignitat sense estirar més el braç que la màniga. Hem d’aprendre a compartir, a evitar disbauxes prescindibles i a pensar que n’hi ha que no tenen ni la possibilitat d’un plat a taula ni d’un aixaplug per protegir-se, Plegats, uns i altres, hem d’intentar resoldre-ho…

Viure és un privilegi que hem d’aprofitar omplint el temps de coses i feines que ens ajudin a crèixer, que ens permetin compartir la vida amb familiars i amics. No calen disbauxes. Per a mi, el més important és ecoltar les veus de tothom, les opinions a favor i en contra de qualsevol tema, únic camí per aconseguir aquest món enyorat de justícia i fraternitat pel qual sempre hem maldat.

La feina ha minvat, cal que els nostres joves s’adonin que el futur exigirà molta preparació i ara ho tenen a l’abast, si volen; mai no ens ho han portat amb safata pero, ara, ho fa la pandèmia. Serà, doncs, dels que el treballin i dibuixin atractiu, però prudent, d’equitat i justícia. Tot per a tots els que vulguin ser-hi, sempre que el comparteixin amb la dignitat que correspon als éssers humans tots, mateixos drets, mateixos deures. Serà per als que el cerquin i el preparin amb grans dosis d’amor per uns i altres, compartint el què la vida els depari. Tots per tots.

I avui a la Cuina de resistència: alvocat amb gambes

Vista previa de imagen

INGREDIENTS Tres gambes per persona crues pelades i tallades per la meitat, alvocats -també tallats- i per la vinagreta: oli, sal, pebre, mostassa de Dijon, llimona i una mica de gingebre si en teniu.

Col-locarem les gambes i els alvocats en petits vols. Els amanirem amb la vinagreta i els servirem freds. Si els prepareu amb antelació, es poden treure del motlle com si fossin petits flams.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: