Tenim ganes de viure, de poder caminar per on ens vingui de gust, carrers de pobles i ciutats, amb els amics suara aïllats per la maleïda Covid-19. De manera especial els més grans ho tenim complicat, som, com deien al meu poble, som els ases de tots els cops…
Dol pensar que si emmalelteixes donaràs feina però, quanta feina hem fet els més grans pels més joves de totes les cases? Sense fer bacanals hem de poder viure el què ens quedi prop dels que estimem i compartir taula i tertúlies amb els amics.
Penso que, a petites dosis, hem de recomençar la vida usual que feiem abans de l’arribada del maleït virus que ha fet estralls. Som.hi?
Deixem les gàbies pels ocellets, pobrets… Mai n’he volgut tenir. No suportava veure’ls empressonats…
blog de Montserrat Ponsa 