Fins quan engabiats?

Tenim ganes de viure, de poder caminar per on ens vingui de gust, carrers de pobles i ciutats, amb els amics suara aïllats per la maleïda Covid-19. De manera especial els més grans ho tenim complicat, som, com deien al meu poble, som els ases de tots els cops…

Dol pensar que si emmalelteixes donaràs feina però, quanta feina hem fet els més grans pels més joves de totes les cases? Sense fer bacanals hem de poder viure el què ens quedi prop dels que estimem i compartir taula i tertúlies amb els amics.

Penso que, a petites dosis, hem de recomençar la vida usual que feiem abans de l’arribada del maleït virus que ha fet estralls. Som.hi?

Deixem les gàbies pels ocellets, pobrets… Mai n’he volgut tenir. No suportava veure’ls empressonats…

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: