El silenci de Puiggraciós

Anys ha quan van arribar les monges al Santuari, una de les coses que més m’atreia era el silenci que s’hi respirava. La muntanya era nostra, així la sentíem, quan hi anàvem amb fills petits per caminar per aquells verals ferèstecs, per anar a buscar bolets i herbes boscanes o simplement per contemplar la Naturalesa i escoltar la quietut.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es mare-de-deu-de-puiggracios-29-novembre-2020.jpg

Malauradament aquella mena de febrada va començar a pujar de to i, poc a poc, el silenci va desaparèixer per donar pas a molts visitants que a peu, amb motos, bicicletes i cotxes arriben per a respirar enamorats del lloc i dels colorits paisatges que s’hi divisen. També visiten la mare de Deu demanant li els seus favors.

La feina, ara, és per a deixar el cotxe els que anem a les celebracions del Santuari, i per a tots els que pugen a respirar o simplement a contemplar el paisatge que des d’allà s’albira.

Llàstima que hem perdut aquell silenci que ens enamorava…La civilització, envejosa, no li permet ser espai preferent. Saben però? Som molts els que tanquem els ulls i el seguim escoltant amatents!





Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: