La retòrica embafadora dels indults. Antoni Bassas

Els indults estan donant lloc a una retòrica embafadora de la Moncloa en què no hi ha frase on no surtin “esquinçaments” i “retrobaments”.

Si cal parlar d’esquinçaments, vet aquí una llista curta: la sentència de l’Estatut, la violència policial de l’1-O, el discurs del rei i les condemnes per sedició que escandalitzen els demòcrates i les presons que avergonyeixen la UE. Per a tots aquests esquinçaments, l’indult és un retrobament parcial. Una mesura de gràcia concedida a nou persones que no tingui en compte els milers de represaliats i els exiliats seria un retrobament insuficient, però, a més a més, què entén per “retrobament”, la Moncloa?

¿Posar-se ordenadament a la cua del cafè per a tothom, com si el Tribunal de Comptes no estigués buscant la ruïna de càrrecs públics, i tot per venjar un Estat que no va saber trobar unes urnes? ¿O potser considera que l’última interlocutòria dels jutges sobre el català a la selectivitat (no importa quan llegiu aquesta frase) és una gran invitació al retrobament?

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: