Som el futur esperançat d’un nou món

La Història de la humanitat té cicles diferenciats, no cal moure’s de casa per descobrir-ho. Internet ens dona les referències necessàries del que hem viscut, d’alló que hem guanyat respecte a generacions passades però també del què hem perdut i malbaratat amb les nostres desídies i costums dolents, de manera especial amb la naturalesa, l’aire que respirem, contaminat per l’exageració de màquines evitables i, per què no, carreteres, prescindint d’arbres i boscos.

A hores d’ara, juny de 2021 som al llindar d’una nova manera de viure, de treballar, de compartir, d’estimar, d’estar a prop de tothom, perquè així ho permet la tecnologia d’aquest S XXI que jo qualificaria d’angoixant per la desconeixença del seu rumb, poc esperançador per l’allunyament de la gent. Avantatges? Treballar des de casa? No! Perdem el contacte amb els companys, els éssers humans que, com tothom, necessitem veure’ns, abraçar-nos, discutir per aconseguir acords i ser servidors els uns dels altres. Sempre, però, sense deixar de mirar-nos els ulls.

Massa han malmès bens comuns que ens pertenyen a tots. S’han fet amos i senyors -jo gairebé diria  que de l’Univers-que pensen que poden comprar amb els seus diners per aconseguir guanys. A costa de què? de qui? Doncs de retallar la vida de molts dels quals pateixen i moren d’aquest malfer: persones, aus, peixos, tota mena d’animalons però també de mars i rius, boscos i sembrats i muntanyes. I jo dic: “Prou!”

El futur l’hem de treballar/reconduïr plegats si volem dirigir-lo a bon port i guanyar la vida. Com? Exigint, d’entrada, reduir les obres faraòniques dels municipis, projectes i treballs que han aconseguit sense que ningú conegui. Afanys? Crèixer i poder ampliar guanys, no com era abans per estar al servei dels qui necessiten ajut ni per sentir/ser a prop els demés. No en una residència sinó en família, prop dels que viuen al teu poble o ciutat i poder passejar, fer un café, comentar les darreres noticies amb els companys de camí i, per què no, organitzar encontres culturals i lúdiques a l’abast de tothom.

Aquest és el meu afany, que hauria de ser generalitzat. Que tothom sàpiga que al menys dos dies setmana al seu municipi pot trobar activitats interessants i germanor que l’acompnayi. No com a acte de misericòrdia sinó perquè forma part de la vida, de l’humanisme ciutadà que intenta esmunyir-se. Repeteixo l’enunciat: “Considero que som el futur esperançat d’un nou món que s’albira.”  Donem-li la benvinguda, fem-lo possible nosaltres, els homes!dones de bona fe imbuïts per l’esperança i la caritat virtuts que, per a massa, estan en desús…

I Avui a la Cuina de resistència: fruites confitades amb vermut. Acostumo a fer compotes quan tinc restes de fruites diferents. M’agraden per acompanyar no importa què.

INGREDIENTS: (Avui) peres, pomes, nespres, canyella en pols.

Tallarem les fruites a tires, segons imatge d’aquest article. Prepararem un almívar amb vermut, sucre i unes cullerades d’aigua. Quan estigui a punt de convertir-se en caramel hi afegirem les fruites, abaixarem el foc al mínim per tal es facin lentament i empolsinarem amb canyella en pols. Nyam!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: