Cançó després de la pluja. Miquel Martí i Pol

Avui hem tingut reunió del Grup Enllaç de Puiggraciós i em van demanar que iniciés jo la trobada. Rumiant com fer-ho he decidit recitar un poema del sempre admirat Miquel Martí i Pol, amb el que vaig tenir la sort de compartir molts encontres juntament amb altre amic de vida el Santi Santamaria. Segur que l´heu sentit i llegit però em permeto penjar-lo avui al meu Blog.

Ara el que cal és que tot recomenci:

els pollancres i els tells a la vora del riu

i les flors al jardí d’hivern,

els homes que treballen fora vila

i les cases incertes del raval,

les dones i els infants,

el soroll del carrer

i el de les fàbriques

i l’aigua sota el pont,

els que van i els que venen

i els que no van ni venen.

Ara el que cal és que tot recomenci:

la veu i el gest

on no hi ha veu ni gest,

els camins que no menen enlloc

i la incertesa del vent,

el que encara no hem dit

i el que encara no hem pensat,

el que voldríem i el que no voldríem,

el que és bell i llunyà

i el que és pròxim i obscur.

Ara el que cal és que tot recomenci;

ben certament,

el que més cal

és l’esforç de recomençar

un cop més encara.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: