He trobat aquest article de fa molts anys , el vaig escriure l’any 2008 i, com tantes coses segueix vigent i urgent.
Em sento honorada de participar en aquesta Proposta “L’ésser humà del futur”, simple però agossarada plantejada pels amics humanistes. Gràcies.
Que el món no rutlla és evident…Que el ser humà pot ajudar a recuperar-lo? No ho dubto, és el motor. Està doncs a les nostres mans fer-ho possible.
Ara amoïnats per la crisi de la qual tots som responsables, no només politics i bancs… És la societat ens hi ha abocat? Per què hi hem caigut?
Hem prioritzat allò que no te sentit, ens hem llençat a un consumisme ferotge pensant que érem rics i no ho som, ni ho hem sigut. Hem perdut aquells valors que els més grans ens havien inculcat: el treball, el rigor per la feina ben feta, l’ajut als altres, la conciliació. No s’hi val dir que no hi ha feina. Com la fèiem quan n’hi habia? Ara domina la competivitat.. ser el primer però no pas en coses determinants… Les families amb l’excusa de ser sovint desestrucurades, han oblidat què suposa educar els fills pensant que l’escola ho ha de fer tot… Hem arribat a criar petits monstres que amb el temps ens intenten devorar… Penseu si no, que he fet jo amb els meus fills?
Els joves d’avui son qui hauran de dirigir el demà. Si no els eduquem en la dignitat, quin futur ens espera?
El sistema capitalista ens ha immers en una manera de viure contra natura… Abans… No vull caure en tòpics però érem més humans. Ajudàvem, coneixíem veins, conversàvem…Ara tenim por de tot, de tothom…Vivim la cultura de la por.
Hem de modificar estructures, hàbits, posant per davant de tot l’ésser humà.
Quines armes tenim? Educació-cultura-paraula…Tot ben regat amb amor en majúscula, el de veritat, el que ennobleix totes les causes.
Vaig sovint a Centres de Batxillerat, se’m va ocórrer, en certa ocasió, demanar que significava per a ells la paraula AMOR, no us podeu imaginar les respostes…Sexe i prou…
Si volem un món diferent, el que escau als éssers humans, hem de començar a casa, a la familia. És aquest nucli el que ha de donar el primer pas. Els fills han de sentir a la pell i a l’esperit que els estimem, que volem que el seu demà sigui de veritat, no de mentida que, sovint és com els eduquem. Austeritat i rigor, però amb afecte, i exemple de vida, la nostra. Estar prop seu quan ens necessiten. Discutir sense enrenou, de forma tranquila els diferents punts de vista que es presentin.
Mostar-los els beneficis de la cultura, les grans possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies de les quals nosaltres estàvem mancats. Que s’adonin de la responsabilitat que els espera, que no calen grans accions, simplement canviar rutines, fer-els descobrir que la dignitat passa per tot allò senzill que vivim cada dia amb els de casa, amb els amics, amb els mestres..
Sempre dic que sense familia, sense Cultura, sense la possibilitat d’enraonar i compartir amb els amics, no valdria la pena viure. És la sal de la vida.
L’ésser huma del futur? Les persones senzilles que malden per construir un món més equitatiu des de casa, des de l’escola, des de la feina, des de la responsabilitat…
Espero que les propostes en aquest Concurs seràn genials…
blog de Montserrat Ponsa 