Poc a poc sembla que es va recuperant la vida, que iniciem de nou el caminar per aquest món estrany que ens ha tocat viure esclaus de massa coses. Sortosament alguns no seguim el camí pautat, fem la nostra via. No és la que proposen els que es volen fer amos de les nostres vides: si no compres… si no vesteixes… si no menges… si no et bellugues per determinats indrets… no ets ningú.
La pandèmia ens ha mantingut fora de joc a petits i grans i no cal dir que a nosaltres, els més vells… S’ha endut a molts amics i coneguts als que no hem pogut acomiadar…No cal dir que els hem plorat i els tenim presents, sempre al cor.
La majoria no han mort de la malura, simplement, la seva salut s’havia deteriorat. Dol no haver-los pogut acompanyar, trista situació que mai hauríem pogut imaginar. Sapigueu que mai us oblidaré, que em falteu ja.
blog de Montserrat Ponsa 