Alguns es creuen amos i senyors de l’Univers, de vides i bens però, no ha de ser així. Tenen el poder que els ve donat per la seva economia que caldria revisar si és seriosa i lleial. Sort especial? Treballen més? Més savis i millor preparats? Que cadascú busqui la resposta adient, jo tinc la meva que em reservo.
Si, tots som iguals, diferents només en les economies que caldria anivellar. Per què tantes desigualtats? Si estigues a les meves mans -com ho està a l’abast d’alguns-, crec que no ho dubtaria: actuaria. Costa acceptar que en aquest nostre S-XXI encara massa persones morin de fam o de fred davant la passivitat culpable dels que tenen a les seves mans modificar-ho.
Recordo les llargues xerrades mantingudes amb l’estimat i enyoral amic Pere Casaldàliga al Matto Grosso respecte aquest tema: de l’esperança negada a massa sers humans arreu del món, també prop nostre. De la necessitat de treballar per corregir-ho. No, fent caritat sinó organitzant possibilitats per a tots els que les necessiten i que ara, la pandèmia ha agreujat.
Cal un gir a la nostra societat post pandèmia: ningú sense sostre, ningú sense feina, ningú sense aquella abraçada que fa fugir les pors. Els que dirigeixen el món ho han de tenir marcat com a prioritari!
blog de Montserrat Ponsa 