Revetlla de Sant Joan 1955. Records de vida

Era l’any 1955 que, en aquesta data del 23 de juny,  em van alliberar d’un guix dit minerva que portava rere un accident d’autobús quan anàvem a jugar un partit de campionat de bàsquet a Tàrrega, amb el nostre equip femení del Granollers. Era el 13 de març de fa 66 anys i mal record, quan l’autocar amb el qual viatjàvem va relliscar -plovisquejava- i a pocs quilòmetres de Tàrrega vam xocar contra un arbre. Vam ser tres els ferits que vam necessitar hospitalització, la resta van patir simplement un gran ensurt. D’entrada ens van atendre els nostres entrenadors, que eren metges, els doctors Joan Grau i Josep Oriol Montaña, que, tot seguit, ens van portar a la Policlínica del Vallès de Granollers, on ens esperaven els doctors Morgadas i Coll. Jo tenia  fissura de  vèrtebres cervicals. Repòs total al llit primer i després, el guix -nomenat minerva-.

   Més de tres mesos fent repòs total. La casa dels oncles on vivia, es va convertir en una mena de casino, els amics no em van abandonar mai. I unes quantes declaracions d’amor que recordo com si fos ara… Vells-bells records que ajuden a viure i a continuar caminant. Mai no ho havia explicat a ningú. La majoria ja no hi son… Us porto al cor!

   Em van treure la minerva la vetlla de Sant Joan i ho vam festejar al jardí de casa dels meus oncles, dins la zona de la fàbrica que ell dirigia al carrer Josep Umbert de Granollers. No hi cabia ningú més…Eren temps que tothom es coneixia i s’apuntava a les activitats fos o no convidat. Aquella vesprada em va declarar el seu amor l’Oriol Montaña, el que seria el meu amant espòs fins a la seva mort. Mai no havia imaginat tanta felicitat prop seu.

   La revetlla te, doncs, per a mi, records molt especials de vida, d’esperança d’una nova perspectiva que mai no hauria pogut imaginar. Ens vam casar el 20 de juny de l’any 1956 quan res no era fàcil però molt esperançats. La mort envejosa me’l va robar massa aviat. Li ho recrimino sovint, però mai cap resposta. Ep! Estic be del cap…I bona revetlla , ni que sigui a temps passat!

   I avui a la Cuina de resistència, salmorejo, una menja d’estiu andalusa que em té el cor robat

Vista previa de imagen

INGREDIENTS: Tomàquets madurs -per a mi 18-, un pebrot verd, un pebrot vermell, una ceba, un gra d’all, unes llesques de pa torrat, oli, sal i vinagre.

   Jo el preparo batut amb el robot de cuina, però es pot fer amb un batedor elèctric o manual. Només cal batre tots els ingredients i el passar-los pel colador xinès.  Cal servir-lo acompanyat de tomàquets i pebrots trossejats i uns crostonets de pa fregit

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: