La ministra María Jesús Montero ha demanat que l’independentisme abandoni «posicions extremes» i que a la taula de diàleg estigui obert a «solucions viables».
Caldria que la part espanyola entengués que ella també té un problema, i greu, per definir què és viable i què no: ¿un Estatut amb la Hisenda traspassada és viable? ¿Fins i tot, un nou Estatut a seques ho és? ¿És viable una reforma plurinacional de la Constitució? Què és viable en aquesta Espanya aferrada al pal de la bandera de la plaça Colón?
Si, com diu la ministra, es tracta de “millorar realment la vida dels ciutadans”, cal recordar que l’independentisme governa des del 2015 precisament perquè els catalans van veure com l’Estat bloquejava totes les sortides polítiques i econòmiques que podrien millorar la seva vida. I, per cert, Europa li està dient a Espanya que les posicions extremes que cal abandonar són les del tribunal que condemna per sedició i emet euroordres contra polítics electes.
Antoni Bassas és periodista
blog de Montserrat Ponsa 