Ahir vaig estar a la casa de Miquel Martí i Pol, a Roda de Ter, a Osona.
Paret per paret ja s’hi pot visitar la fundació que porta el seu nom, un espai clar, auster i elegant, de terres polits, màquina d’escriure i terrassa assolellada, amb vistes al poble i fins més enllà, al pla d’Aiats, al Collsacabra.
De sota la casa, al peu mateix del que va ser la fàbrica de teixits de La Blava, en surt un camí de cinc quilòmetres i mig que porta a la casa natal de mossèn Cinto, a la veïna Folgueroles.
A tocar d’un Ter esforçat, que va fent revolts com si volgués regar tothom, entre els mons de Verdaguer i Martí i Pol, vaig comprovar un cop més com pot ser d’universal el que és local i vaig sentir com tanta ambició literària concentrada en l’espai més impensat ens deixa molt més a prop del “tot és possible” que del “som on som”.
Antoni Bassas. Periodista. D’una banda, l’ARA m’ha permès continuar davant un micròfon, on he procurat estar sempre durant tota la meva vida professional. De l’altra, m’ha fet entrar al món del periodisme escrit i hi he descobert que el plaer i la responsabilitat de ser llegit són superiors als de ser vist o sentit.
blog de Montserrat Ponsa 