Les plataformes han estat fins ara molt zeloses amb les seves dades. En donen poques i només les que els interessen. Però això pot canviar en molt poc temps. D’una banda, al Regne Unit estudien obligar-les a sotmetre’s a controls d’audiència, perquè competeixin en igualtat de condicions que la resta. De l’altra, la multinacional Nielsen -referent mundial en audímetres i sistemes de mesurament de consum mediàtic- ha desenvolupat un sistema que comença a donar xifres fiables, per molta opacitat que pretenguin els gegants de l’streaming. El fet que el director general de Netflix hagi admès les bondats tècniques d’aquesta eina -havent malparlat de l’anterior metodologia de Nielsen- fa pensar que les dades d’audiència de les plataformes aviat s’incorporaran a les de les cadenes convencionals.
Si Netflix avala d’alguna manera aquesta hibridació és perquè considera que ja té prou massa crítica per mesurar-se amb les grans cadenes en obert. Així ho suggereixen les dades de Nielsen, que és qui mesura les audiències televisives diàries als Estats Units i qui fa temps que analitza l’evolució dels serveis de vídeo sota demanda. Mirem algunes dades rellevants. Per exemple, la que diu que el consum de plataformes correspon ja al 26% del temps d’ús del televisor, mentre que les cadenes convencionals (i de cable) suposen encara el 64%. La resta, un 10% aproximadament, correspon a videojocs i a continguts gravats anteriorment a les smart TV. Entre les plataformes, Netflix i YouTube són les dues que lideren, amb un 6% cadascuna sobre el total. I, el que és més important, fa només un any el percentatge de les plataformes era del 20%. Conquerir el 6% del mercat televisiu en només dotze mesos és una fita i, a més, dibuixa un futur en què l’streaming passa a ser hegemònic en pocs anys, si es manté aquesta tendència.
blog de Montserrat Ponsa 