Com cada any des del juny de 2005 – va morir el 2004-, s’ha convocat el Premi de Pintura que porta el seu nom Premi de Pintura Paco Merino 2021 promogut pel grup d’amics Pro Art Paco Merino que van decidir recordar-lo any rera any.
Merino era un autodidacta molt especial, un gran provocador que sabia com interessar, de manera especial als qui a ell li agradaven, naturalment obviant tot allò que fes pudor de política i vaguetat . Sempre li va agradar nedar contra corrent, i érem/som molts els que l’admiràvem i el conrinuem recordant passats els anys, tenint en compte que ja en fa 17 que ens va deixar.
Moltes vegades m’he preguntat quina era la seva principal addició la família i el amics?, o la pintura i la creació, diguem ne l’art? Amic dels amics, tot i que jo diria de tothom, era un home singular, malgrat la seva preocupació per passar desapercebut. Amic dels amics, es pot dir que t’acompanyava, com es diu vulgarment, en les verdes i en les madures.
Tots guardem records especials amb ell, jo entre molts. Recordo una anada a la Presó de Quatre Camins per xerrar i dibuixar amb els presos, i unaaltra, de molta tendror, a l’escola Mestres Montaña, per pintar amb els nens davant l’admiració dels mestres. Sempre em va entusiasmar la tendresa que sentia envers la seva família, com mimava i parlava de sa mare, com la va cuidar els darrers moments de vida.
M’agradava escoltar Merino quan explicava la seva arribada a Granollers, les dificultats hagudes, com es va convertir en pal de paller de molts que admiràvem/admirem el seu tarannà, el seu bon fer amb tothom i amb tot allò que se li presentava, sovint no tant bo. Seure amb ell a taula era un regal per a tots els comensals. Penso que vaig aprendre molt de la seva manera de fer, pensar, actuar. Sabia destriar el gra de la palla, cosa que, per a molts, és un greu dilema: què pensaran, què diran…. La vida ensenya a viure amb delit sense trepitjar res ni ningú. Gràcies Paco, et recordo com si estiguessis prop meu. Mai no t’oblidaré!
I Avui a la Cuina de resistència migas. Les meves, dedicades al Paco! És una menja d’hivern però avui n’hem fet…
INGREDIENTS Xoriço, cansalada, pa dur, un gra d’all, pebre vermell.
Remullarem el pa amb aigua-sal, l’escorrerem i el taparem amb un drap. En una paella amb oli, fregirem l’all i l’enretirarem. Amb aquell oli saltejarem el xoriço i la cansalada tallats molt fins. Hi afegirem el pa i l’all i deixarem 30 minuts a foc suau.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.