Avui divendres 2 de juliol dia de molta calor. Jo que no en solo tenir mai, m’ha semblat fora de mida.
Pandèmia, calor, els grans no podem sortir quan i on volem… massa coses que, sumades, entristeixen. Ganes de recuperar el temps de vida normal: anar a caminar, a descobrir flors i arbres, trobar persones que, com jo necessitem moure’ns, enraonar. Avui divendres 2 de juliol impossible l’horari habitual de mitja tarda per la forta calor. He esperat i he sortit més tard, ho necessitava.
M’ha sorprès trobar força gent que com jo, necessitava caminar fora de casa, passejar el gos, enraonar amb la seva parella lluny de tothom. Sovint enraono sola, tinc necessitat d’expressar allò que sento malgrat ningú m’escolti.
Passades les 10 del vespre, ha refrescat, sembla que la nit serà normal…Confiem no ser atacats pels mosquits, ja que tenim portes i finestres obertes a no importa què…
blog de Montserrat Ponsa 