Sempre depenent d’altri, de manera especial pel que fa a noves tecnologíes, inexistents en temps passats. Tremolo quan no sé fer alló que necessito i no m’en surto. Avui s’ha espatllat quelcom del meu ordinador que, éssent festa, no puc modificar. Hauré d’esperar demà i trobar qui ho resolgui. Sort de tenir amics saberuts que m’ajuden.
Em sento trista veient que poc anem be, que la maleïda Covid-19 segueix fent estralls i, no vol abandonar-nos. Urgeix fer bondat però TOTS, no, només els de sempre, també els joves que no s’adonen que també ells estan en el seu punt de mira.
Ganes de retrobar parents i amics enyorats, massa temps sense veure’ns, xerrar, discutir si cal, com sempre, ja que les opinions son múltiples, totes encertades però mai les mateixes. Dol tant llarga demora en retrobar-nos. Ens reconeixerem? Hem crescut més del compte i les arrugues han fet de les seves -estralls-.
Noticies? com sempre cal destriar el gra de la palla com dèiem abans, que alguns anuncien com eloqüents, però son mers panflets que no diuen res. Quan s’ha d’escriure llarg per a fer entendre alguna cosa, és que la cosa no s’ho val… Sempre ho he practicat. Com diu Baltasar Gracián lo bueno, si breve, dos veces bueno.
blog de Montserrat Ponsa 