No em preguntis per què, però l’estimo de cor la meva llengua;
no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
“l’estimo perquè si, perquè és la meva”.
L’estimo perquè si; perquè eixa parla
és la parla mateixa que al son d’una non-non
la més hermosa bressà amorosament ma son primera.
L’estimo de tot cor, per catalana,
l’estimo perquè en ella la rondalla primera em contà l’àvia
un capvespre d’estiu mentre el sol queia.
L’estimo de tot cor, perquè en descloure’s
l’exquisida poncella de mos vint anys,
aquell sublim “t’estimo”va dictar-me l’amor en eixa llengua.
L’estimo de tot cor, perquè la parlen els meus amics de sempre,
els que ploren amb mi i els que amb mi riuen,
els que em criden avant! i avant m’empenyen.
L’estimo de tot cor, perquè cigales, i espigues i roselles,
i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire
sos grans secrets en català em revelen.
L’estimo de tot cor, perquè no en trobo de més franca i més bella….
I em preguntes per què? I això em preguntes?
L’estimo perquè si, perquè és la meva.
blog de Montserrat Ponsa 