L’Eurocopa va començar distreta: Luis Enrique no havia convocat cap jugador del Madrid. Aznar s’ho devia apuntar a la mateixa llibreta dels indults.
A continuació li van preguntar a Laporte si se sentia prou espanyol per suportar el pes de la samarreta. I després del primer partit, un empat a zero amb Suècia, els oients trucaven a la Cope dient que no en volien saber res d’aquella selecció -la seva- que Luis Enrique els estava fent antipàtica.
Com que el futbol té un bastó que també pega sense fer remor, resulta que demà la selecció espanyola jugarà una de les dues semifinals contra Itàlia, a Wembley.
Com a aficionat que voldria veure la selecció catalana jugant competicions internacionals, segueixo les rutines que em permeten gaudir dels tornejos sense prendre mal, però veure aquests dies la premsa i l’afició hispano-madridistes descol·locades és un espectacle inesperat que recorda el marramau del Mundial de Sud-àfrica del 2010 i confirma que el vidre a través del qual mirem tot futbol té els colors del nostre equip.
blog de Montserrat Ponsa 