Sempre m’havia dolgut la manca de temps per fer el què m’agradés, cosa que la vida sovint impedeix per prioritatats que no pots obviar, de manera especial les familiars. Vet aqui però que aquell temps somniat ens l’ha proporcionat la maleïda pandèmia i, saben? NO m’agrada.
Massa coses, al menys a mi, m’han abassagat, considero millor ignorar-les, sigui per la seva fatuïtat o per la seva grandiloqüència, algunes de les quals degenerades, que no haurien de passar.
Malauradament les notícies de la premsa són gairebé sempre per impressionar, mai s’atenen a la realitat. Per què? La resposta és clara: ningú s’atura a llegir allò senzill, allò quotidià. Opten per la sang i fetge, els amors i desamors i, tota mena d’entrellats són els que manen avui al món i a qualsevol publicació. La legalitat i la honradesa no venen...
Pensar o no pensar, vet aqui el dilema. Si penses massa t’acostes al Quixot: tothom pretén ser de la noblesa-reialesa sense tenir un cèntim a la butxaca. Tothom es creu un caballer medieval capaç de conquerir el món sense cap mena de preparació, ni alló que els meus amics francesos en diuen le savoir faire… només pura megalomania.
Si aprofitéssim el temps, que ara ens manté fora de joc i ens col-loquéssim en el lloc que ens pertoca, quan acabi la pandèmia tots hi hauríem guanyat: una nova manera de viure i raonar: iguals en les diferències, llestos per iniciar un nou caminar-treballar-compartir, uns i altres
Si no ho fem, la història ens jutjarà en el futur. Poques coses se’ns han ofert tan valuoses com aquesta: tenim el temps al nostre abast, preparem-nos per a guanyar l’esdevenidor. Que el món post pandèmia sigui realment un lloc on valgui la pena viure, moure’s, treballar, gaudir de tot el que ens ofereix la natura i tenim a l’abast però, les presses i la mirada on no correspon, ens han impedit trobar-ho i posar-ho en pràctica. Els que sou joves teniu un futur a les vostres mans que no podeu deixar escapar.
I avui a la Cuina de resistència flam de patates, tonyina -bescoll de bonito del nord Nuestra Tierra, que us recomano extra, ous durs, salsa de tomàquet natural -que no explicaré ja que l’he escrit en altres ocasions.
INGREDIENTS 5 patates, 2 ous durs, una llauna de -bescoll de bonitol del nord omtonyina normal i maionesa. Un motlle o flamera. Mantega
Escórrem les patates bullides amb aigua, sal i pebre i les barregerem xafant i barrejant amb forquilla la tonyina i els ous. Untarem la flamera amb mantega i hi abocarem la preparació intentant quedi ben afermat tot en el motlle que guardarem a la nevera. Per dur-ho a taula ho abocarem amb delicadesa en una plata i al damunt, hi posarem la salsa de tomàquet. Podem empolsinar-ho amb julivert o ou dur ratllat. Que vagi de gust…
blog de Montserrat Ponsa 