Amb música ho escoltaries potser millor. Salvador Espriu

Et diré sempre la veritat. I si et parlo tan sovint de la meva quotidiana, solitària mort,

i amb cruel accent carrego aquesta única síl·laba del meu petit saber,

és sols perquè m’agradaria que sentissis dintre teu, ben endins,

on acaba el fred camí al teu darrer sepulcre,

com humilment, silenciós, t’estimo.

Veus? El suau vent a l’herba, i tu i jo, una dona i un home,

i tots els noms de tan fràgil bellesa,

i aquesta tarda per a nosaltres potser immortal.

Però no vols endevinar mai als meus ulls qui sóc jo,

com sóc jo i ara m’omples de buida, densa, sorollosa argila de paraules,

fins a fer-ne un insalvable mur, aquest curt pas que ja del tot em separa de tu.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: