Mai vencerem si no som lliures

M’agrada trobar titols que parlin per sí sols, que no necessitin llargues descripcions. Naturalment que ens ajudin a pensar i a decidir interrogants…

Podría jo cercar-te si tu no m’haguessis buscat abans?

Vora la llar que crema de silencis…

Sabem si som allò que volíem ser?

Els moments que vivim de restriccions, de trobades amb llargues converses per mor de la pandèmia, ens estan convertint en lliure pensadors que mai havíem pensat ser. La llibertat de trobar te sense compromisos amb no importa qui, més proper o més llunyà al voltant d’una taula ens converteix en éssers especials i, no ens mosseguem la llengua ni ens fan mal els dits quan escribim sobre pensaments i anhels.

Si féssim una enquesta demanant quins són els principals somnis a curt i llarg termini de les persones de mitjana edat, segur que les respostes ens atordirien. Total pel que ens queda…Intentem fer allò que ens vingui de gust. I molts, calculen el temps que poden sobreviure amb dignitat sense dependència de ningú ni res…

Abans de l’arribada de la Covid-19, ningú hauria gosat parlar respecte aquests temes que avui considerem normals, però fa uns anys haurien estat estrafolaris tabús.

Ens expliquem les vides, dificultats i alegries, tristeses i pors. No difereixen gaire les d’uns de lesi altres. Hem aprés a pensar i reflexionar sobre temes que guardàvem en l’oblit i, ara, ens arriben a la memòria per fer-nos sospesar les influències que hem tingut per a decidir molts perquès…

Intentem decidir si hem fet el què calia en algunes ocasions especials, si el nostre comportament era el que s’esperava de nosaltres respecte a l’entorn immediat familiar i de cercles d’amistat. Si hem estat barroers de tracte o afinats amb tothom…Consti que no em confeso, però proposo que cadascú s’ho plantegi, faci memòria i decideixi si el seu pensar i actuar va ser l’idoni per a cada ocasió.

Quan tinguem llibertat de moviments i d’actuacions comunitàries, seria bo organitzar encontres, a petits comitès, per compartir els resultats.

I avui a la Cuina de Resistència: Amanida d’escarola amb foie, poma escalivada i vinagreta.

INGREDIENTS Una escarola tallada petita. Un tros de foie. Una poma escalivada. Vinagreta

Rentarem i amanirem amb una bona vinagreta. Desfarem amb els dits la poma escalivada i la barrejarem amb l’amanida. Col.locarem al damunt el foie i gaudirem d’un plat senzill però d’excel-lència pel paladar.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: