Sempre defenso la calor, m’atordeix el fred. Enguany però, juliol 2021, em costa no claudicar i desittjar acabin aquestes temperatures irreals. Em fan retrocedir al meu poble El Pont de Vilomara on vaig viure fins que tenia 7 anys – d’aixó fa 77 anys- els dies de la Festa Major. Honoràvem a la patrona, Santa Maria Magdalena el dia 22 de juliol. Avui viatge que no resistirien ni els més jovincells.
Hi anàvem amb l’amiga Manela la noia que servia a casa dels meus oncles que, igual que jo, era d’aquell poble. Amb tren fins a Sant Vicenç de Castellet rera una grandíssima epopeia que durava tot el dia fent transbordament tres vegades. No era com ara que, amb 40 minuts de cotxe o menys ens hi personem.
Avui fa una calor més que tropical. Em recorda la que patíem al Pont. No estem preparats per resistir-la. Haurem d’anar pensant en plantar moltes herbes i arbres que ens protegeixin. I sobre tot beure molta aigua i preparar menges que no emfarfeguin i costin de païr. Us recomano tenir gaspatxo sempre a punt a la nevera. Millor que cerveces i coca-cola.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.