Avui 27 de juliol fa un any que ens va deixar rera llarga dolència i sofriment. La recordem, l’estimem, la sentim prop nostre sempre, de manera especial quan la necessitem.
Hem compartit amb Ciscu -marit- i seus fills Oriol, Berta, Mariona i Rita, familiars i amics, pregària a Puiggraciós. Posteriorment, taula a l’Ametlla.
La Maria -la vuitena dels meus nou fills- tenia una gran personalitat, sabia què volia i per on no passaria. Va donar forta empenta a la seva familia avui encarrilada, entre Escola, Universitat, Feina.
Hem mantingut llarga conversa respecte el futur de tots. Sortosament amb criteris decidits pel que fa a estudis, feina: del què volen fer i, del que no els agrada.
Us estimo, ja sabeu on trobar-me.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.