Era última hora del 27 de juliol de 1961 que va treure el cap el nostre quart fill però el vam inscriure el dia 28. Persona extraordimària en tot el abarca la paraula, tot ho feia be, mai pensant amb el què diran. Enginyer agrònom, especialitat que mai va exercir, va col.laborar a la farmàcia de la seva tia Eulàlia Montaña, i va ajudar a tothom que el necessitava. Ja casats la resta de germans ens demanar a nosaltres, seus pares, si el volíem a casa. Va ser un dia gran per a nosaltres: I TANT QUE T’HI VOLEM!
Gran cuiner, amant de l’art i del teatre, viatjàvem sempre plegats no importa on. Vam conèixer Espanya de la seva ma. Tenia gran dèria pel futbol, va passar per tots els grups d’edat fins arribar a l’equip de veterans. Vet aqui que va morir el dissabte 26 d’octubre de 1996 mentre jugava un partit de campionat. Consternació total per part de tots.
Ens faltes, t’estimem! Sé que ens retrobarem però, mentretant t’enyorem!
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.