No m’agrada gairebé res…

Serà que fer-se gran ens torna més exigents? Considero que sempre he tingut mateix tarannà. Mai he escrit allò que no m’agradava, tampoc he copiat coses mediocres. Si considero interessant un article el copio, dient sempre de qui és. Mai m’he adjudicat res que no em pertanyi.

Costa viure amb tanta mediocritat. Amb el temps sobrat que tenim, podríem aprofitar-lo per coses positives que, n’hi ha. No hauríem de perdre’l contemplant bajanades de la TV que ens voldria a tots ramat seu i, alguns, ni tant sols la sabem engegar.

És laboriós començar i acabar una jornada que en deixi satisfet. Caus en massa paranys evitables sovint perquè no goses dir NO.

El temps tampoc ens acompanya a sentir-nos feliços, fa alts i baixos de temperatura, has de modificar vestuari constantment. Fred, calor, aigua, vent. Portes i finestres que somiquen que tampoc estan d’acord amb tantes minucies. Sort de tenir el telèfon per quan et sents desvalguda. Enraonar amb els amics i parents és una mena d’injecció que necessitem amb certa regularitat.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: