Només plegats, fent sentir la nostra veu, treballant al costat dels sense veu, el futur serà nostre.
Prou silenci! Em ve al cap aquella pel-lícula que feia el retrat d’una societat -que els poderosos- voldrien instaurar titulada el títol El silencio de los corderos.
No ho permetrem. Plegats guanyarem l’esperança, la dignitat i, com deia Kennedy: La Revolució és de la gent, dels que estan determinats a ser lliures.
Jo hi afegeixo Llibertat és progrés.. Prou silenci. Volem ser la veu de tots
Ser lliure a canvi de què? Actuant sempre segons et dicti la consciència. Guanyaràs l’alegria de viure. No permetis que ningú decideixi el teu futur. Has de ser, però, exigent en les teves decisions i postures. I no ho dubtis, en algun moment ploraràs! Et trobaràs sol, abandonat però, no defalleixis, vol dir que vas pel bon camí, que ningú decideix per tu. El futur només és teu, i ha de ser el que tu decideixis.
Ah! Veure a prop la mort ajuda a caminar, a no aturar-se, em consta.
blog de Montserrat Ponsa 