Els records de moments viscuts de felicitat i temors són més presents amb la maleïda Covid-19 que vol ofegar-nos i no ens deixa respirar. Fa 23 anys data reeixida, que una de les meves filles que anava de part va trobar-se en aquell passadís tenebrós del qual va aconseguir sortir rera llargues hores de lluita. Està dit amb poques paraules però la lluita va ser aferrissada i el resultat òptim: un nen lluitador com ella. Us estimo!
Enyor de vida de felicitat amb la llarga família de nou fills i un espòs d’excel-lència quan res no era fàcil, però, saben? no exisitien les maleïdes maquinetes a les quals petits-mitjans-grans i rics-pobres estan enganxats. No veuen res més, s’obliden de viure amb els que tenen a prop seu. Maquinetes amb les quals els manaires del món els inoculen seguir les vies de vida que ells pretenen per evitar que tinguin criteri per discernir entre el bé i el mal, procurant que sigui nul. Futur tenebrós per a tots, adduc per als que continuem el nostre cami de forma adient. Espero, confio no veure’l, però, l’imagino. Màquines parlants al servei de qui pagui més…
Què se n’ha s’ha fet de l’amor, de la família, dels amics dels quals no podem prescindir? Només plegats uns i altres, podem girar aquest mitjó que ens aclapara per recuperar el seny i el bon fer, per insistir en l’amor i la companyonia d’uns i altres. Força que ens ajudarà a trobar el camí adequat per abordar un viure amb plenitut, prescindint dels ginys. Tant de bo que en un futur immediat es parli de la pandèmia com de quelcom positiu, que va ajudar a planificar amb esperança el futur d’aquest món somniat.
Oblits? Sense notícies de massa dels que estimem? Doncs sí. I dol. Cantem a la vida com ho feia Raimón, a l’esperança de viure lliures i en pau en un país que és nostre i que ni la pandèmia no ens pot robar. Cerquem els amics, ni que sigui via telemàtica o telefònica. No guardem per demà fer-ho. Urgeix. La solitut mata tant com la Covid-19. Ens aparta del cami que durant anys ha hem fet amb la pretesa llibertat que mai hem tingut. Prou submissió a res, la vida és curta, Aprofitem-la ara que encara podem.
Mantinguem vius els records però no les enyorances. Pensem en aquells que necessiten companyia; podem fer bon servei als que sols i delicats hauríem d’acompanyar en la seva solitud. Les parauales i abraçades no se les enduu el vent. Són bàlsam que no costa diners i, a la reciproca, ens ajuda a no estar sols… Provem-ho?
I avui a la Cuina de resistència: turbot als alls
INGREDIENTS Un turbot, dues cabeces d’alls (una cabeça sencera i l’altra, engrunada amb la seva pell), oli, sal, pebre, comí i suc de llimona.
Net i escorregut, posarem el turbot en una plata per enfornar untada amb l’oli en el qual haurem sofregit-confitat els alls engrunas amb la seva pell. Salpebrarem ruixarem el turbot amb el suc de llimona, i l’empolcinarem amb comí abans d’enfornar. Hi afegirem la cabeça d’alls sencera i el ficarem al forn calent uns 20/25 minuts.
blog de Montserrat Ponsa 