Vol acabar amb l’esperança de futur que ha guiat sempre la nostra existència. Vida que no és fàcil per a una gran majoria per motius diversos: salut, economia, feina, habitatge. Tot allò que alguns volien fer-nos creure que havíem guanyat gràcies a l’esforç i bon fer. Segur que un ser superior ha volgut dir prou al mal fer d’alguns i, ens ha arrossegat a tots a dies tristos, a soledat i malestruga inesperada, a silencis i privacions.
Fins quan? El meu presentiment és que, ha vingut per quedar-se i fer de les seves quan li sembli. Ha donat la cara i és questió de fer-li front. Com? Dient NO a moltes banalitats que ens volen manegar. Intentant que a ningú li falti l’indispensable per a viure amb dignitat prop dels que estima: feina, un sostre sota el quan compartir la vida amb els seus.
Denunciar als que malmeten el futur de la vida amb injusticies que afecten els demés. Saber dir prou sempre que calgui. Ajudar els que ens necessiten, aquells que sols i delicats ho passen pitjor que nosaltres. Guanyarem la vida i deixarem que la Covid s’esmunyi aviat si fem bondat i no ens posem ni, posem en risc ningú.
blog de Montserrat Ponsa 