Ens volen ramat i no volem ser-ho!
Hauria de ser a la mateixa hora cada vespre de forma unitària. Una hora d’espelmes, llanternes o llums de carburo com abans. O una hora a les fosques al carrer amb amics i parents. Al jardi de casa o a la plaça del poble. Tertúlia a les fosques amb totes les cases ben tancades amb pany i clau no sigui que s’hi personi algú que NO TOCA.
Hem de ser molts els que així ho fem per tal saltin les alarmes a les empreses elèctriques que ens volen empobrir més del que ja som. Comprem bombetes de baix consum abans no les retirin del mercat. Exigim dels nostres mandataris municipals que vetllin per la llum de carrers i places on poder passejar i compartir amb els veïns les vesprades d’estiu. Que s’hi sumin ells també a explicar i escoltar allò que abans, les iaies en deien històries de la vora del foc, cosa que succeïa els llargs hiverns quan encara tot era més difícil que ara però tots teníem menys necessitats. Provem-ho, fem que els saltin a ells, els politics de torn les alarmes i s’ho pensin novament: NO PERMETEU QUE S’APUGIN MÉS LES TARIFES. Si no ens en feu cas, mai més us votarem!
blog de Montserrat Ponsa 
Ens volen ramat i no accepten crítiques. El meu Blog sempre te dificultats, algú, no se qui, remena i em provoca dificultats per poder escriure.
Me gustaMe gusta