Com ho faríem sense els amics?

Em consta que, dels que diuen i tu penss que estan prop teu, quan els necessites en trobes pocs… Sí, els trobes per anar a dinar, per anar al cine o a teatre, però no son d’aquells que saps que, no importa dia ni hora els sents aprop, àdhuc des del silenci. Així ens comuniquem amb alguns. Ei! Encara no m’hna posat la camisa de força però és una realitat com un temple, com dèiren les iaies abans i ara. Jo, iaia, també ho ratifico. Sempre he tingut clar amb qui puc comptar i, des d’aqui, els ho agraeixo. Saben que també jo estic a la recíproca.

Potser és que els anys ajuden a descobrir-ho? Jo ho he tingut clar i sabut sempre. La majoria són com les flors del meu cactus, que fa dies em té robat el cor: floreix cada matí, però el vespre, s’amaga. Què li deu fer por? Em demano, què o a qui tem? Hi enraono, li ho demano però, saben? no respón mai. El primer que faig quan em llevo és contemplar-lo, mirar si ha florit de nou i el vespre, abans de posar-me al llit, el remiro i ja està tancat. Quina sort que tenen els cactus, amagar-se d’alló que no volen veure. la fosca. Dec tenir arrels de cactus a la meva metamorfosi, jo de nit voldria amagar-me i reeixir de nou el matí, a l’albada, quan tot és llum i claror.

Tot ha vingut al cas en parlar dels amics veritables, que, malgrat que, invisibles, saps qui són, que hi pots comptar dia i nit i, a la recíproca, saben on i com trobar-me. Dos amics van venir ahir a passar unes hores amb mi. Vam dinar, vam enraonar, vam escoltar, vam descobrir…. Vides complexes, de coneixements, de viscissituds de tot ordre socio-polítiques-econòmiques però amics en majúscules. Dia Extra com sempre que ens trobem. Què seria de la vida sense aquests petits regals que ens ofereix, que ens serveixen tant i ajuden crèixer l’esperit quan molts pensen que ja ho saben tot?

Gràcies, Montserrat; gràcies Jordi. Us estimo i admiro. Sovint em demano què he fet jo per mereixer la vostra companyonia, la vostra confiança, la vostra amistat. Espero retrobar-vos de nou ben aviat. Us porto al cor, us sento a prop meu a tothora.

I Avui a la Cuina de resistència, Suquet de rap i gambes.

INGREDIENTS Una cua de rap a talls, set o vuits gambes fresques o les que venen pelades (les de l’imatge son les pelades) per cap, quatre tomàquets ben madurs, dues patates per comensal, llorer, farigola, un got d’aiguardent o anís sec, sal, pebre, quatre alls laminats, oli i allioli.

Sofregirem en una cassola a foc suau els alls laminats, quan comencin a enrossir, hi afegirem els tomàquets trossejats sense pell ni llavors. Taparem la cassola i ho deixarem confitar a foc molt suau. Peleu i talleu les patates i afegiu-les al sofregit, amb un got d’aigua ardent i un altre d’aigua, el llorer, la farígola, sal i pebre. Taparem la cassola i la sacsejarem de tant en tant. Foc molt suau uns 40 minuts. Quan les patates siguin cuites, afegirem el rap, que nomes ha d’estar amb foc molt suau uns 5 minuts. Els llagostins o gambes s’hi han de posar els dos últims minuts. Prepararem un allioli negat per afegir-lo en el moment de dur la cassola a taula ben sacsejada. Empolsineu-ho amb julivert.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: