Records de quan era petita, que, malgrat vivia a Granollers amb uns tiets, l’agost el solia passar amb pares, germans i iaia a l’hostal de El Pont de Vilomara. Sempre anàvem a Rocafort, altre poble veí on els avis materns -ell era contractista d’obres- hi tenien una casa. Passàvem dies amb ells i, viviem al carrer amb els amics. No teníem aigua corrent ni electricitat. Oi que avui, S XXI sembla increïble? El 15 d’agost era la Festa major.
Doncs sabeu? La vida era pura delicia, tothom era amic: la gent del poble repartits en cases de pagés i alguns arribats de Barcelona, de Sabadell i Terrassa on venien a passar l’estiu. Plegats vam compartir il.lusions i esperances mentre va durar la migradesa. Tot es va pervertir amb la dita civilització. Abans, tothom s’ajudava.
No hi havia aigua corrent ni electricitat. Anàvem a buscar aigua a la font, ens banyàvem a la riera. Anys després van refer la casa quan la maleïda civilització ho va pervertir tot. Aigua a les aixetes, llum i comptadors, restaurants on abans eren cases de menjars casolans.
La veritat que no és ja el meu Rocafort, ara urbanitzat. Els amics de sempre eren els Pujol, els Guañabens, els Cases, els Gubianes, els Casañes. Malauradament alguns ja no hi son.
blog de Montserrat Ponsa 