Frase molt utilitzada a casa meva, quan alguna cosa no funciona com esperàvem, com ens agradaria que fós. La climatologia esparvera, consti que mai tinc calor però sí, enguany …
Tot està trasbalsat, també la Natura que es rebela pels mals tractes que li dediquen alguns, no preservant-la de mal tractes sovintejats.
Els que tenim certa edat -cosa que no fan la majoria de joves- recordem quatre estacions de l’any molt representatives, cadascuna amb les seves pecularietats. Nosaltres teníem pocs mitjans per a fer-els hi front però, resistíem i encara hi som.
El nostre temps preuat era per la primavera, enyoràvem que arribés. Temperatura agradable, ni massa fred ni calor . Estius calororosos amb temperatures altes però ens resguaràvem anant a fer banys al riu o a la riera els que vivíem a pobles com jo. Ens llevàvem aviat ens resguardàvem a casa de la calor i ens reservàbem pels vespres, moments de vida arreu: de jocs i mogudes diferents a les d’ara. Sempre he preferit la tardor, temps de recollida de raïms que trepitjàvem per a recollir ne aquell suc a les tines i es convertiria en vi per tot l’any. Tots els pagesos tenien el seu. Mai m’ha agradat l’hivern, el fred m’aterra.
Què passa ara S XXI? Hem embrutat Oceans, mars, rius, muntanyes, prats, terra i cel. Acabem amb l’aigua, no respectem la Naturalesa, l’embrutem i malmetem els fruits que ens atorga. Aviat no respirarem, la contaminació ho afecta tot però no ho volem reconèixer. El món s’en va en orris? Doncs si, i no voldria ser-hi present quan aquest fet final es produeixi. Tot ens som responsables. La gent ens barallarà per respirar, per tenir un mos de pa per menjar, un got d’aigua per apaivagar la sed.
blog de Montserrat Ponsa 