Com solem fer-ho cada més, avui hem dinat amb la Josefina, la Mercé, la Merxe i jo a la Masia de l’Ametlla. Llarga tertúlia posterior al café.
Anys ha érem molta colla, però la vida, envejosa de la nostra felicitat ens els ha robat. Els recordem i els portem al cor. Llargues històries rememorant temps passats quan els nostres fills éren petits alguns dels quals ens han convertit en avis i els seus descendents ens han augmentat de categoria : som ja besavis.
La llista, abans llarguíssima, s’ha anat reduïnt però ens agrada trobar-nos i recordar temps compartits, les viscissituts que s’han produït. Els recordem sempre i els portem al cor. Gràcies amigues. Un goig escoltar-vos.
blog de Montserrat Ponsa 