Aviat no sabrem enraonar, discutir -en el bon sentit de la paraula- amb els amics sobre temes vigents. De manera especial els que tenim certa edat. Ens han inoculat la por i, aquest, és el pitjor mal que existeix, ho saben. Por de morir? NO! Si d’arrepelgar aquest mal bitxo i que, a través nostre, passi a la resta de familia.
Hem d’aprendre a viure de bons records, no dels que ens aporta la premsa cada día ni dels que ens ofereix la tele. Enlloc d’animar la ciutadania ens injecten més por, neguit per no encomanar-se aquest mal bitxo que, com podem imaginar, no s’ha presentat per la seva voluntat. Alguna ma perversa el va deixar anar per castigar i saber què passava. No s’ha dit, però potser va ser el primer afectat i ja no hi és. El foc el deu haber fet miques però el mal ja està fet. Les perversitats mai no arriben soles, mans negres, n’hi ha hagut sempre des que el món és món.
Volem que d’una vegada surti el sol i la llum ilumini cors i ments. Que s’empassi les pors i les llàgrimes. Que puguem trobar-nos acompanyats de parents i amics quan vulguem. No atemorits de neguits que ens proporcionen mal viure.Com canta Raimon: «La nit,/ la nit és llarga, la nit./ Del treball tornen uns homes/ i al treball uns altres van./Per a uns és nit de festa,/ per a uns altres nit de dol,/ de cremar amor, nit vella, /de sentir la mort tot sol.
Res pitjor que la solitud, les persones, totes, necessitem comunicar-nos, expressar els nostres sentiments. Els parents llunyans i amics hi ajuden. Ara gairebé isolats, no fos cas que després d’haver passat any i mig confinats fent, bondat com dèiem abans, per una petita negligència zas….!, la Covid ens ataqués. És la guerra que ens ha tocat viure aquest SXXI i que, desarmats, no li podem fer front. Maleïda sigui! Que ens deixi viure en pau a prop dels que estimem, ara massa allunyats. Necessitem que s’acabi i que la vida recuperi el seu ritme. Vol ofegar-nos, però no li ho permetem! Ves-te´n lluny maleida!!!
I avui, a la Cuina de resistència, ous farcits amb cogote de tonyina del Nord i maionesa.
INGREDIENTS Un parell d’ous durs per cap, una llauna de cogote de tonyina del Nord, maionesa, julivert.
Bullirem els ous uns deu minuts, els traurem la clofolla i els partirem per la meitat. Reservem un rovell. La resta els barregem amb la tonyina i unes cullerades de maionesa. Farcirem les clares amb la preparació. Cobrirem i empolsinarem amb el rovell ratllat al damunt i julivert.
Acomanyarem els ous amb una bona cervesa, la meva és la Peroni. En aquesta ocasió hi vaig sumar garum -olivada-
blog de Montserrat Ponsa 