Alegria! És Festa Major

Així ho cantava la Trinca, aquell grup de festa que va irrompre a Catalunya quan tot era prohibit anys 1969/1989 i cantaven en català. Música, espectacle, bon humor Josep Mª Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual van ser buscats i desitjats. Aquell trio era fruit del desig de petits i grans a les festes majors, de barri i arreu on se’ls reclamava. Les seves lletres eren senzilles, a l’abast de tothom, les sabíem, les entonàvem a carrers i places. A més a més de proposta artística i novedosa, feien una crítica social i política del moment, quan res era fàcil, a partir del bon humor.

Com cada any, del 21 al 29 d’agost -el darrer cap de setmana d’agost-, Granollers està de Festa Major, enyorada anys enrera, quan era difícil trobar espectacles potents que només arribaven per aquestes dates; mig oblidada després, quan tothom pensava que era amo i senyor de tot i podia anar a teatre on fos, sense l’obligació de romandre a casa. D’un temps encà, però, recupera la força, amb propostes per complaure tothom, no importa edats ni procedències. Els programadors culturals de ca nostra saben com fer-ho. I ho fan be.

Carrers i places s’omplen d’ofertes gràcies als organitzadors, els Blancs i els Blaus. Cal saber escollir, mirar el programa i decidir, no sigui cas que et perdis el que més t’interessava. Blanc i Blaus lluitaran per ser guanyadors en les seves propostes i les activitats populars, una seixantena, tindran com sempre l’acceptació de petits i grans. Sí que cal reserva prèvia per a la majoria, per evitar que la Covid-19, maleïda, tingui opció a fer estralls.

Una seixantena d’actes formen el programa, dins els espais previstos: parc Torras Villà, el de Ponent, la plaça Barangé, Roca Umbert i el parc Firal. Competició assegurada entre els Blancs i els Blaus. Hi ha també dos Cartells un de blanc i un de blau per a fer els nostres comentaris. Segur els tindran en compte en properes edicions.

Ah! I no oblidem que, ni que sigui festa major, ningú no pot posar grillons al pensament. Blancs, Blaus o Grocs…

La Porxada. Granollers | Montserrat, Paises, Ciudades

I Avui a la Cuina de resistència, dinar de festa major

Recordo els dinars de Festa Major del meu poble, els que feia la iaia Margarida. Avui ningú no seria capaç de fer-los seus.

Anàvem a la Sala del poble on es feia tot -cine mut, ball, teatre popular-., prenien un vermut els grans, grasiosa, la beguda per la canalla com la nomenàvem els petits, que acompanyàvem amb olives farcides -en dèiem rellenes, almeges de llauna, que sovint produient ensurts per mala conservació, llangonissa -al meu poble dit espetec-. I escoltàvem el concert que els músics oferien a la sortida de missa on ens havien acompnayat els cants.

I el dinar? Entremesos amb tota mena d’embotits, ensaladill russa i amanides. I a continuaxió, arrós a la cassola. pollastre rostit, vedella amb bolets i crema catalana. Vi blanc, vi negre, el dit xampany avui cava. No cal dir que el dinar durava hores…La digestió es feia feixuga…

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: