Així ho cantava la Trinca, aquell grup de festa que va irrompre a Catalunya quan tot era prohibit anys 1969/1989 i cantaven en català. Música, espectacle, bon humor Josep Mª Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual van ser buscats i desitjats. Aquell trio era fruit del desig de petits i grans a les festes majors, de barri i arreu on se’ls reclamava. Les seves lletres eren senzilles, a l’abast de tothom, les sabíem, les entonàvem a carrers i places. A més a més de proposta artística i novedosa, feien una crítica social i política del moment, quan res era fàcil, a partir del bon humor.
Com cada any, del 21 al 29 d’agost -el darrer cap de setmana d’agost-, Granollers està de Festa Major, enyorada anys enrera, quan era difícil trobar espectacles potents que només arribaven per aquestes dates; mig oblidada després, quan tothom pensava que era amo i senyor de tot i podia anar a teatre on fos, sense l’obligació de romandre a casa. D’un temps encà, però, recupera la força, amb propostes per complaure tothom, no importa edats ni procedències. Els programadors culturals de ca nostra saben com fer-ho. I ho fan be.
Carrers i places s’omplen d’ofertes gràcies als organitzadors, els Blancs i els Blaus. Cal saber escollir, mirar el programa i decidir, no sigui cas que et perdis el que més t’interessava. Blanc i Blaus lluitaran per ser guanyadors en les seves propostes i les activitats populars, una seixantena, tindran com sempre l’acceptació de petits i grans. Sí que cal reserva prèvia per a la majoria, per evitar que la Covid-19, maleïda, tingui opció a fer estralls.
Una seixantena d’actes formen el programa, dins els espais previstos: parc Torras Villà, el de Ponent, la plaça Barangé, Roca Umbert i el parc Firal. Competició assegurada entre els Blancs i els Blaus. Hi ha també dos Cartells un de blanc i un de blau per a fer els nostres comentaris. Segur els tindran en compte en properes edicions.
Ah! I no oblidem que, ni que sigui festa major, ningú no pot posar grillons al pensament. Blancs, Blaus o Grocs…
I Avui a la Cuina de resistència, dinar de festa major
Recordo els dinars de Festa Major del meu poble, els que feia la iaia Margarida. Avui ningú no seria capaç de fer-los seus.
Anàvem a la Sala del poble on es feia tot -cine mut, ball, teatre popular-., prenien un vermut els grans, grasiosa, la beguda per la canalla com la nomenàvem els petits, que acompanyàvem amb olives farcides -en dèiem rellenes, almeges de llauna, que sovint produient ensurts per mala conservació, llangonissa -al meu poble dit espetec-. I escoltàvem el concert que els músics oferien a la sortida de missa on ens havien acompnayat els cants.
I el dinar? Entremesos amb tota mena d’embotits, ensaladill russa i amanides. I a continuaxió, arrós a la cassola. pollastre rostit, vedella amb bolets i crema catalana. Vi blanc, vi negre, el dit xampany avui cava. No cal dir que el dinar durava hores…La digestió es feia feixuga…
blog de Montserrat Ponsa 