«Lliures i en pau», com canta Raimón
Diguem prou sumissions, que Catalunya sigui una fita marcada en cor i ment de tots els que l’estimem des que tenim ús de raó. Sense vinculacions a res, on tothom sigui reconegut per la seva bona feina, no pels càrrecs que ostenta. Tots podem ajudar a construir-lo amb les nostres aportacions personals des de tots els àmbits. Celebrem la vida!
Així ho fèiem rera la guerra incivil que vaig viure, justament en el meu poble on van haver hi moltes injustícies i morts i, malgrat tot, tothom sabia qui no tenia res per posar a taula i ajudava. Ningú va morir d’inanició.
Les lluites van arribar quan la gent va començar a anar grassa, estraperlo, lluita per ser més que el veí….Quina pena! Veíns que s’amagaven de coses que feien no legals, massa volien ser el número ú….Res ha canviat, s’ha multiplicat.
Recuperem la vida, l’esperança, siguem nosaltres mateixos. Fem el què ens pertoca des dels diferents àmbilts que tenim a l’abast. Que l’experpència de la pandèmia viscuda, ens ajudi a ser cada dia més humans.
blog de Montserrat Ponsa 