Quan molts pensaven que ho tenien tot dominat, que res els podia fallar, arriba la pandèmia i els seus somnis se’ van en orris. Si fem una repassada a la història de la Humanitat sempre hi ha haguts moments crítics, quan molts auguraven la fi del món i, aqui estem, de nou, lluitant per la vida, confiant que ens en sortirem si fem bondat i que serà una nova fita a recordar en l’esdevenir de la humanitat
Considero que la Covid 19 ha vingut per quedar-se, que caldrà tenir-la present, de manera especial quan es tracti de multituds. Tots sabem com actuar i què no hem de fer, de manera especial els més grans, que som els que tenim més números d’aquesta loteria que ens han regalat sense opció a dir que no la volem. Totes les precaucions son poques, fem ús de mascaretes sempre que ens haguem de moure per espais tancats on hi ha gent; la higiene, sobretot de les mans, també ens ajudarà a evitar danys.
Tots tenim alguna dèria que, en aquests moments, hem d’aprofitar per a omplir aquell temps que potser abans reservàvem per a trobades amb parents i amics. I no vol dir que no puguem fer-ho, però amb moderació i amb les mesures necessàries. tampoc no està prohibit pensar ni escriure ni parlar per telèfon. Ni renegar contra les tarifes elèctriques que s’aprofiten de les nostres necessitats, sobre tot en aquests moments dificils quan les economies flaquegen. Em demano: tenen cor els que així actuen? No dubto que la història els jutjarà. De les poques mesures adoptades en alguns espais públics; dels múltiples nomenaments de càrrecs a cobrar de l’erari públic quan nosaltres, la gent del poble, hem de continuar -de manera especial els més grans-, sentint-nos apartats per les mesures emprades.Tinc clar que, ben aviat, ser vell serà delicte.
Pensar, programar, ajudar son einesper fer servir i no oblidar. Descobrim/recordem coses passades que estaven guardades en racons de la memòria, i heus aqui que, pel fet de no córrer sempre, ens venen al cap. Algunes de boniques, d’altres que arraconar a l’oblit i no repetir mai més… Una de les majors satisfaccions d’aquesta situació és descobrir coses que sempre has tingut a l’abast i no te n’havies adonat: els colors del cel del cap vespre; les olors de les plantes properes que mai no has ensumat; la salutació del veí quan el trobes; l’abraçada curosa de l’amic de sempre que abans no hi posaves prou atenció. El secret només és un: estimar o no estimar. El nostre cor te molta capacitat, aprofitem-la.
blog de Montserrat Ponsa 