La vida és la que cadascú decideix, d’aquí que no és vàlid ficar-se amb el què diu i alló que pensa, com actúa cadascú, que sol ser segons li dicti el cor. Puc insinuar ho perquè MAI he criticat cap decissió de ningú, malgrat pensés que jo ho faria diferent. Naturalment és més fàcil escriure a favor del vent que bufa, així ho fan alguns per tal els llegeixin . Personalment em dol!
Considero que les crítiques s’han de fer per coses vitals per a tots, no per si algú decideix canviar de vida i ho fa amb la consciència deguda, a títol personal, amb el beneplàcid dels que representa, perquè així li dicta el cor. Omplir pàgines sense tó ni só mai ha estat meva pretensió. Penso que expresar un pensament s’ha de fer sense embalums. Prou complicat que resulta viure, només ens hi falta aquest afegitó de bugaderia col-lectiva quan, premsa i TV possiblement no tenen res més per escriure i comentar allò que és noticia, i que es ven com a bugaderia…
No m’agrada que ningú pretengui entrar a la vida dels altres. Em dol!
blog de Montserrat Ponsa 